Mirandolina

Bé vaja, quines coses de dir! L’Excel·lentíssim senyor Marquès de la Garreperia es casaria amb mi? Doncs si es volgués casar, hi hauria un petit problema: jo no voldria. A mi m’agrada el pollastre i el farciment em sobra! Si m’hagués casat amb tots els que m’han dit que m’estimaven, oh, quants marits tindria! Tots els que arriben a aquest hostal s’enamoren de mi, tots cauen com mosques; i molts, molts, em proposen matrimoni en un obrir i tancar d’ulls. I aquest senyor, feréstec com un ós, em tracta tan bruscament? De tots els clients que han arribar al meu hostal, aquest és el primer que no vol saber de mi. No dic que amb un parpelleig tots hagin de caure enamorats als meus peus, però menysprear-me així, és una cosa que em remou la bilis de mala manera. És enemic de les dones? No les pot veure? Pobre imbècil! Encara no haurà trobat la que sàpiga posar-lo a to. Però la trobarà. La trobarà. I ves per on, potser l’hagi trobada ja. Precisament aquesta mena d’homes són els que se’m posen entre cella i cella. Els que em van al darrera, de seguida m’avorreixen. La noblesa no està feta per a mi. Les riqueses m’interessen i no m’interessen. El meu gran plaer és veure’m servida, festejada, idolatrada. Aquesta és la meva gran debilitat; i la debilitat de gairebé totes les dones. Ni tan sols penso en casar-me; no necessito ningú; visc honestament i gaudeixo de la meva llibertat. Tinc tractes amb tots, però no m’enamoro mai de cap. Vull burlar-me de tots aquests amants titelles bojos d’amor, i vull utilitzar totes les males arts per a vèncer, abatre i fer miques aquests cors bàrbars i durs que són els nostres enemics, enemics de nosaltres, les dones, que som el millor que ha parit la bella mare naturalesa.

...gracias a Loryta19.